Annotation

Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstància que impideix també que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos. Una de les obres més conegudes de l'autora britànica, publicada per primer cop el any 1934, ja és tot un clàssic, el màxim exponent de l'estil de l'autora.

Agatha Christie

Assassinat a l'Orient Express

Un home apareix mort al seu compartiment durant el trajecte de l'Orient Express. La cambra, bloquejada per dins, semblava infranquejable; tot i això, les punyalades a la víctima evidencien que algun dels passatgers ha comès un assassinat. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d'un gran misteri; ningú no ha entrat ni sortit del tren, ja que aquest ha quedat atrapat per una tempesta de neu, circunstància que impideix també que continui el recorregut. Tots els passatgers del tren, que en ple hivern viatja gairebé buit, passen a ser sospitosos.

Una de les obres més conegudes de l'autora britànica, publicada per primer cop el any 1934, ja és tot un clàssic, el màxim exponent de l'estil de l'autora.

ePUB v1.0

RufusFire29.05.12

Agatha Christie, 1934

Títol original: Murder on the Orient Express

Traducció: Johanna Givanel

Personatges

ANDRENYI (comte) i comtessa: Diplomàtic hongarès. ARBUTHNOT: Coronel de l’exèrcit anglès en l’Índia. BOUC: Belga, director de la Compagnie Internationale des Wagons Lits i amic de Poirot des de molt de temps. CONSTANTINE: Metge. DEBENHAM (Mary): Companya de viatge. DRAGOMIROFF: Princesa russa. FOSCARELLI (Antonio): Venedor de la Ford. HARDMAN (Cyrus): Nord-americà. HUBBARD: Anciana nord-americana, mestra. MACQUEEN (Hector): Secretari de Ratchett. MASTERMAN: Criat de Ratchett. MICHEL (Pierre): Encarregat del cotxe llit de l’Orient Express. OHLSSON (Greta): Infermera sueca. POIROT (Hercule): Detectiu, protagonista d’aquesta novel·la. RATCHETT (Samuel): Un milionari, assassinat en un dels vagons. SCHMIDT (Hildegarde): Donzella de la princesa.

Primera part

Els fets

Capítol I

Un passatger important del Taurus Express

Eren les cinc d’una matinada d’hivern a Síria. Al llarg de l’andana d’Alep estava aturat el tren que les guies de ferrocarrils designen amb el nom de Taurus Express. Aquest tren era format per un vagó restaurant i cuina, un vagó llit i dos vagons ordinaris.

Al peu de l’estrep del vagó llit es trobava un jove tinent francès, amb vistós uniforme, el qual estava conversant amb un homenet embolicat fins a les orelles i del qual només eren visibles la punta del seu nas i les dues puntes del seu bigoti encarcarat.

Feia un fred intensíssim i la missió d’acomiadar un distingit estranger, no es pot pas dir que fos envejable, però el tinent Dubosc la complia valerosament. Els seus llavis no deixaven de pronunciar frases en el més elegant francès. Tanmateix, desconeixia els motius del viatge d’aquell personatge. Naturalment, havia sentit certs rumors, com succeeix sempre en aquests casos. El general -el «seu» general- estava d’un humor que empitjorava cada vegada més. I aleshores havia arribat, procedent d’Anglaterra, aquell belga. Durant tota la setmana s’havia notat una tensió estranya. I després van succeir certes coses. Un oficial molt notable s’havia suïcidat; un altre havia presentat la seva dimissió; i després els rostres preocupats havien recuperat la seva tranquil·litat i havien desaparegut certes precaucions militars. I el general -el general del propi tinent Dubosc- semblava que s’havia rejovenit de deu anys.

Dubosc havia sentit part d’una conversa entre el seu general i l’estranger.

- Vós ens heu salvat, mon cher-deia el general, tot emocionat, tremolant-li el gran bigoti blanc-. Heu salvat l’honor de l’exèrcit francès. Heu evitat un gran vessament de sang! ¿Com us puc agrair d’haver accedit a la meva requesta? Haver vingut de tan lluny…

A aquestes paraules l’estranger -per nom monsieurHercule Poirot- va contestar amablement, afegint la frase:

- ¿Com voleu que oblidi que en certa ocasió vau salvar-me la vida?

Aleshores el general va contestar refusant tot el mèrit d’aquell favor que va fer en algun temps, i citant novament França i Bèlgica i l’honor i la glòria d’aquests dos països, van abraçar-se cordialment i la conversa va donar-se per acabada.

Respecte al que havia passat, el tinent Dubosc encara era als llimbs, però era l’encarregat d’acomiadar monsieurPoirot al Taurus Express i allà es trobava, complint-ho al peu de la lletra, amb tot el zel i la voluntat propis d’un jove oficial que té una brillant carrera en perspectiva.

- Avui és diumenge -va dir el tinent-. Demà, dilluns, a la tarda, ja sereu a Istanbul.

No era pas la primera vegada que havia fet aquesta observació. Les converses en una andana, abans de la sortida d’un tren, sempre tenen un caràcter de repetició.

- Així ho espero -va respondre monsieurPoirot.

- Crec que penseu quedar-vos allà alguns dies.

-  Mais oui.Istanbul és una ciutat que no conec. Seria una llàstima travessar-la solament… comme ça.

MonsieurPoirot va fer petar els dits despectivament.