Va treure el seu estoig de cigarretes i va agafar-ne una. Els seus ulls tenien una mirada somiadora.

- Heus ací què té d’interessant aquest cas per mi -digué-. I és que és diferent de tots els procediments normals. Les persones a les quals hem interrogat, ¿ens han dit la veritat o bé han mentit? No tenim cap mitjà de comprovar-ho… exceptuant els que nosaltres puguem idear. És un exercici del cervell.

- Tot això està molt bé -digué monsieurBouc-. Però, què n’heu tret fins ara?

- Ja vaig dir-vos-ho, precisament. Tenim les declaracions dels viatgers i el testimoniatge dels nostres ulls.

- Molt boniques les declaracions dels viatgers! No ens han dit res!

Poirot va moure el cap.

- No estic d’acord amb vós, amic meu. Les declaracions dels viatgers ens han proporcionat uns quants punts molt interessants.

- De debò? -respongué escèpticament monsieurBouc-. Doncs, jo, no me n’he assabentat.

- Perquè no devíeu escoltar.

- Bé, digueu-me, doncs, què és el que m’ha passat per alt.

- Us posaré només un exemple: la primera declaració que vam sentir…, la del jove MacQueen. Aquest va dir, segons el meu parer, una frase molt significativa.

- Respecte a les cartes?

- No, no respecte a les cartes. Si la memòria no em falla, les seves paraules van ser: «Viatjàvem molt. MisterRatchett volia veure món. Però tenia la dificultat de no conèixer idiomes. Jo feia més de corresponsal que de secretari».

La seva mirada va anar del doctor a monsieurBouc.

- Què? Encara no ho han comprès? És inexcusable…, ja que tingueren una segona oportunitat quan més tard va dir: «Qui parli només un bon americà, no és apte d’anar pel món».

- I això què vol dir?

- Bah! Vós voleu que us ho doni tot ben pastat! Bé, aquí va! Mister Ratchett no parlava francès.Tanmateix, quan el conductor va acudir a la trucada del seu timbre, va ser una veu parlant francès que ell va sentir dient-li que era una equivocació i que no el necessitava. Va ser, a més a més, una frase perfectament idiomàtica que va emprar i no la que hauria dit un home amb pocs coneixements de francès: Ce n’est rien. Je me suis trompé.

- És veritat -va exclamar Constantine, molt excitat-. Ho hauríem hagut de veure! Recordo que vostè va recalcar les paraules quan ens les va repetir. Ara comprenc la seva resistència a voler confiar en el testimoniatge del rellotge. A la una menys vint-i-tres minuts, Ratchett ja era mort.

- I va ser el seu assassí qui va parlar! -respongué monsieurBouc tot impressionat.

Poirot va alçar una mà.

- No anem tan de pressa. I no suposem més del que en realitat sabem. Podem dir, això sí, que a la una menys vint-i-tres minuts, alguna altra persona es trobava en el compartiment de Ratchett i que aquesta persona o era francesa o parlava perfectament el francès.

- Sou molt prudent, mon vieuxl

- Només es pot avançar d’un pas cada vegada. No tenim veritables «proves» que Ratchett fos mort a aquella hora.

- Hi ha també el crit que vós vau sentir.

- Sí, és cert.

- Segons com es vegi -digué, pensarós, monsieurBouc-, aquest descobriment no canvia massa les coses. Vós vau sentir algú que es movia a l’altre costat de paret. Aquell «algú» no era Ratchett, sinó un altre home. Indubtablement devia estar rentant-se les mans ensangonades després del crim i cremant la carta comprometedora. Després va esperar fins que tot estigués ben tranquil. Quan es va creure segur i la «costa sense moros», va tancar i va posar la cadena de la porta de Ratchett per dins i va obrir la porta de comunicació amb el compartiment de mistressHubbard i va sortir per allà. És exactament la suposició que vam fer, amb la diferència que Ratchett va ser assassinat mitja hora abans.El rellotge fou posat a un quart de dues per tal de crear una coartada.

- No existeix tal famosa coartada -digué Poirot-. Les busques del rellotge marcaven un quart de dues, l’hora exacta en què l’intrús va abandonar realment l’escena del crim.

- Certament -respongué monsieurBouc una mica confós-. Aleshores, què us suggereix el rellotge?

- Si les busques han estat alterades (i observin que dic «si»), l’hora que marcaven «cal» que tingui forçosament un significat. La natural reacció seria de sospitar d’algú que tingués una perfecta coartada per a aquesta hora…, en aquest cas un quart de dues.

- Sí, sí -va dir el doctor-. Aquest raonament és bo.

- Caldria també dedicar una mica d’atenció a l’hora que l’intrús va «entrar» al compartiment. ¿Quan va tenir l’ocasió de fer-ho? Tret que suposem una complicitat del veritable conductor, només va haver-hi un moment possible: durant el temps que el tren estigué aturat a Vincovci. Després que el tren va deixar aquesta estació, el conductor va seure en el petit seient del passadís, en un lloc on qualsevol dels viatgers no s’hauria fixat en l’empleat dels Wagons-Lits; l’única persona que podia haver-se fixat en l’impostor, era el veritable conductor. Però mentre el tren està aturat a Vincovci, el conductor baixa a l’andana. Aleshores, la «costa està lliure de moros». Comprenen, ara, el meu raonament?

- Però, segons aquest raonament -digué monsieurBouc-, «cal» que aquest intrús hagi estat un dels viatgers -digué monsieurBouc-. I tornem a ser al mateix lloc on érem. Qui d’ells?

Poirot somrigué.

- He fet una llista -va dir-. Si voleu examinar-la potser us refrescarà la memòria.

El doctor i monsieurBouc es disposaren a estudiar la llista junts. Era escrita d’una manera metòdica i ordenada segons l’ordre pel qual havien estat interrogats els passatgers.

Hector MacQueen:Súbdit americà. Llitera número 6. Segona classe.

Motiu: ¿Possiblement originat per les relacions amb el mort?

Coartada: Des de mitjanit a les dues de la matinada. (Des de mitjanit fins a dos quarts de dues, té el testimoniatge del coronel Arbuthnot, i des d’un quart de dues fins a les dues garantit pel conductor.)

Proves en contra: Cap.

Circumstàncies sospitoses: Cap.

Conductor Pierre Michel:Súbdit francès.

Motiu: Cap.

Coartada: Des de mitjanit fins a les dues de la matinada. (Vist per Hercule Poirot en el passadís al mateix temps que va sentir-se la veu des de dins el compartiment de Ratchett, a les dotze trenta-set. De la una a la una setze confirmada pels altres dos conductors.)

Proves en contra: Cap.